La barraca valenciana és un habitatge en extinció. Ja no se'n fan de noves. L'objectiu d'aquest blog és arreplegar i classificar fotografies de barraques valencianes i, quan siga possible, localitzar les barraques fotografiades.

Si Vosté disposa de fotografies o vol comentar les exposades, pot adreçar-se a: Francesc J. Hernàndez (fjhernan@uv.es), Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, o a Jesús Mallón (jemalgui@hotmail.com).

En el projecte d'il·lustrar les barraques col·laboren també Francesc Llorens i Alexandre Bataller.

Aquest blog deu molt a les aportacions dels membres de l'Associació Cultural "Remember València" i molt especialment a Ángel Martínez, Andrés Gimenez i José Luis Bouzas. També a Vicente Muñoz i Rafael Solaz, així com a Juan María Cerdán.

També estem molt agraïts a Fernando Segura i Mari Carmen Dolz, que han aportat fotografies, dibuixos i pintures de barraques, que han fet durant anys.

divendres, 4 d’abril del 2014


Podeu descarregar la fotografia fent clic ací. Una altra imatge, ací i una altra ací. Aquesta fotografia, sense ubicar, fou publicada en la revista Letras y Figuras, el 22 d'abril de 1911, amb el peu:
El comulgar de impedidos en la huerta
Correspon a la tradició del Combregar d'impedits, que se celebrava en molts llocs del País Valencià el dilluns de Sant Vicent, després del segon diumenge de Pasqua. Com que la data de publicació és inmediatament posterior a aquesta celebració, suposarem que la fotografia correspon al mateix any i la datarem en 1911.
En el Dietari de Pablo Carsi (1800-1873), editado per Rafael Solaz Albert amb el títol: Cosas particulares, usos y costumbres de la ciudad de Valencia (València: Sociedad Bibliográfica Valenciana, 2011, p. 42), es pot llegir:
"Cuando hiba un Combregar a una casa, el escolá llebava un sirio en la mano y cuando concluían de dar el Beático al enfermo, el amo de la casa le ponía clabado en el sirio una pesetas o dos o tres, según lo que podía, esto era la oferta; yo vi de una que solo llevaba en el sirio tres sisenas. Cuando entrava el Comulgar en una casa a darle al enfermo el beàtico, miraban por la sala los cuadros que abía de Santos, y por cada uno hasían pagar un poco. Esto duró hasta 1824."
Pel que fa a la barraca, la fotografia permet observar l'alinieació perfecta de les dues portes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada